Un record per l’Araceli Ramírez de Treureball, DEP
Va per a tu aquesta ballada!
1 d'abril
21:30 - Plaça del Rei Familiar! (Oriol Fonollosa)
22:00 – La Bolera

Xavi Rocosa: flauta, flautí i veu.
Jaime Del Blanco: violí.
Eugeni Gil: acordeó.
Paul Stouthamer (636.172.621): violoncel i veu.

ppstout@yahoo.es

 

8 d'abril
21:30 - Taller de danses: Vals de 5 i 8 temps (Bet Vallcorba)
22:00 – Amanida Folk

Aleix Puig: violí.
Gregori Ferrer (655.253.814): acordió.
Jordi Díaz: clarinet.
Jon Hands: flauta.
Jose Maya: guitarra.
Oriol Castanyer: violoncel.

amanidafolk@gmail.com

 

15 d'abril
21:30 - Taller de danses: Jota (Âlex Gonzàlez)
22:00 – Idò

Bernat Duran: violí.
Pau Benítez: flabiol i tamborí.
Víctor Pedrol (656.697.310): acordió.

http://www.gorramusca.cat

 

22 d'abril
21:30 – Taller de danses: La xampanya (Sergi Badesa)
22:00 – Brunzit

Joan Naspleda (972.692.072): flauta, mestre dansaire.
Adrià Garcia: violí, fídula simpàtica.
Perepau Ximenis (606.346.940): acordió diatònic.
Daniel regincós: violoncel.

naspleda@gmail.com
ppaujh@gmail.com
http://brunzit.files.wordpress.com
http://www.facebook.com/brunzitfolk

 

29 d'abril
21:30 – Taller de danses: Sardana curta (Joan Codina)
22:00 – Marsupialis
Celebren que esperem un nou Marsupial!

Eduard Casals (651.112.224): Clarinet, Whistle.
Cati Plana: Acordió diatònic.
Marc Figuerola: Guitarra convencional.
Xavier Garcia: Baix elèctric.
Boris Pi: Percussió.

edcasals@gmail.com

 

6 de maig
21:30 – Taller de danses: Korobushka (Maria Sillero)
22:00 – La Vallesana + Escola dispersa

Acordions, panderetes i guitarrons...
Un any més, celebrem el final del curs a la plaça del Rei.

correu@ladiatonica.cat
http://www.ladiatonica.cat

 

13 de maig
21:30 - Taller de danses: Mutxikoak (Erdizka Lauetan)
22:00 – Erdizka Lauetan

Iñigo Urbaneta: Txistu, Txirula y Txun-txun.
Oihan Martínez: Trikitixa.
Iñaki Mendieta: guitarra.
Naroa Martínez: Trikitixa.
Joseba Martínez (657.778.936-944.922.279): Dantza-maisua.

erdizkalauetan@gmail.com
http://www.erdizkalauetan.blogspot.com

 

20 de maig
21:30 – Taller de danses: Carnaval de Lantz (Pep Lizandra)
22:00 - Orquestra Folk Joan Brudieu

Alumnes de l'Institut Joan Brudieu de la Seu d'Urgell (973 350.403),
de l'Escola Municipal de Música de La Seu d'Urgell,
i de l'Escola Folk del Pirineu - Tallers d'Arsèguel.
Director: Narcís Mellado i Mujal (606.617.071).
Mestre de dansa: Pep Lizandra.

Treball de tot el curs: danses d'arreu en format orquestral, lluny de les aules. Una fabulosa experiència!

 

27 de maig
21:30 - Plaça del Rei Familiar! (Oriol Fonollosa)
22:00 – Bauma

Ivan Boada: concertina.
Oscar Ruiz: flauta dolça, travessera, whistles i bodhràn.
Tatiana Bonastre: flauta travessera.
Gemma Olivé (659.936.648, 937.760.943): banjo, mandolina, mandola i violí.
Estíbaliz Bonastre: guitarra, flauta dolça, travessera, whistle i acordió diatònic.
Llúcia Ventura: acordió diatònic i guitarra.

bauma@baumafolk.cat
http://www.baumafolk.cat
http://www.facebook.com/baumafolc

 

3 de juny
21:30 - Taller de danses: Baiao i xote, Brasil (Ratafia)
22:00 – Ratafia

Pere Romaní (625 739 329): acordió diatònic (trikitixa, català), veu.
Bartolomé García-Plata: clarinet, veu.
Víctor Pedrol: panderetes, percussions, veu.

info@somratafia.com
http://www.somratafia.com

 

10 de juny
21:30 - Taller de danses: Els set salts (Joan Rubio)
22:00 – Orq. Ministrils de l'EMCA, l'Hospitalet

Celebrem 10 anys de l'EMCA, L'Hospitalet del Llobregat

Gralla 1: Laia Glück,Fidencio Corral, Mireia Closa, Miquel Escamilla, Sebastià Jimeno, Esther Perez, Eduardo Rodriguez.
Gralla 2: Tanit Farré, Jordi Cánovas, Júlia Tirado, Artur Gómez, Mª Jesús García, Xavier Aguilera.
Trompeta: Dan Posen, Júlio Cesar Quesquen, Carla Fernández, Martha Vives, Raul Fortes, Justo Martín.
Saxo: Agustí Martinez, Marta Escaño, Carla Ferrer.
Trompa: David Folch, Yi Xiao Xu, Hugo Fernández, Aina Navarro.
Fagot: Laura Gustaeví, Felipe Toro, Nyah Ferrel, Dylan Bolaños.
Trombó: Raül Brenchart, Ariadna Sánchez, Climent Fernández, Albert Graus.
Contrabaix: Luis Reyes, Daniel Cendrero, Rafael Marulanda, Rafael Marulanda Jr.
Percussió: Jordi Barbet "Kami", Xavier Sánchez, Ismael Glück, Ana Nicolás, Ester Marlès.
Direcció: Eduard Casals (932.612.587).

emusica.arts@l-h.cat

 

17 de juny
21:30 - Taller de danses: Jota d'arreu (Raquel Terraza)
22:00 – Vegetal Jam

David Aznar (691.250.077): acordió cromàtic.
Miguel Guallar: Violoncel i violí.

vegetaljam@gmail.com
http://www.vegetaljam.com
http://www.facebook.com/vegetaljam

 

Alguna cosa més que ballades tradicionals

“A la plaça fan sardanes, 
					  mareta deixeu-m’hi anar,
					  que em dol alguna cosa, 
					  i a casa no vull penar”
					  programa T-96)

Les Danses a la Plaça del Rei (DPR) es van començar la tardor de 1984 a la Plaça de Sant Iu. En aquesta petita plaça que es troba al pujar per l’esquerra de la Catedral de Barcelona es van citar en Carles Mas, flautista, flabiolaire i expert ballador actualment resident a França, amb un jove músic de sobrenom “Panxito” perquè tenia un accent de Mèxic, tant al parlar català com al tocar el violí. Citats estaven també uns quants balladors de l’Esbart Català de Dansaires encapçalats pel Miquel Batalla. Volien recuperar antigues tonades vuitcentistes i volien ballar danses tradicionals catalanes tranquil·lament al carrer. La idea era bona, la prova és que encara dura, ampliada (popularitzada? massificada? tergiversada?) amb gran èxit de músics i balladors. En aquells primers divendres de tardor ja es va anar a la Plaça del Rei i ja s’hi afegiren el que això escriu amb el seu diatònic en C/F (el que cal emprar per tocar amb un flabiol) i l’Enric Badal, que en una actuació recent del seu grup “Tercet Treset” al Centre Cívic del Guinardó havia fet de pont entre tots. Aquests dos darrers músics i el públic cada dia més nombrós apreníem (i encara aprendríem si s’esqueiés) del Panxito i del Carles Mas. La gent que volia s’apuntava en una llista i així se la podria avisar quan es comencéssin uns concerts d’aquest tipus que es volien fer al Centre Cívic l’Artesà de Gràcia.

Al 1986 va fer la seva primera actuació (a Esplugues del Llobregat) LA COBLA MÍNIMA, agrupació informal dels músics que ens trobàvem a les Danses a la Plaça del Rei (DPR). Aquesta formació va fer moltes actuacions durant tres anys, va tocar des d’homenatges als antifranquistes a les cavalcades de reis, a la Universitat, al Llantiol, a TV3 i al Tradicionàrius que començava, i va ajudar a reintroduir la música tradicional a l’apartat “casaments”. Hi van col·laborar grans músics, com ara el Jaume Bosé, un flautista i guitarrista encantador que ara viu a Piera (l’Anoia) i és luthier reconegut, el catalano-mexicà Jesús Peredo (guitarra), i el mestre Casellas (tuba) sense anar més lluny.

D’aquells primers anys en recordo moltes nits que començaven allà i acabaven a casa del Panxito (vivia allà a prop, al carrer que es deia Baix de Sant Pere) o a casa de qui sap qui després de passejar pel gòtic i els seus bars de nit. Em comenten que aquest no saber com acabaria la festa, ni on acabaries dormint, ha prosseguit de generació en generació d’assidus als DPR. Allà ens anàvem coneixent i resseguint, les nits eren llargues i emocionants. Hi ha molta gent que sé que la conec “de la Plaça del Rei”, i la majoria de vegades deu ser veritat. Hi ha molta gent anònima que ha passat per allà i que recorda un lloc i una música d’uns divendres macos de la seva vida. Funcionàvem pel sistema de boca-boca, si fa no fa com ara. Quan la Plaça del Rei estava ocupada per algun acte, anàvem a la Plaça Sant Felip Neri. Allà compartíem l’espai amb els amics d’”El Ventall” que al so de música gravada ensenyaven danses d’arreu del món. Suposo que algun dia vem decidir no trobar-nos a l’hivern (pel fred) ni a l’estiu (perquè llavors tota cuca viu).

Passen uns trimestres, cada cop ve més gent, comencem a amplificar-nos i a convidar a grups, volem demanar una subvenció i, per a això que al desembre de 1990 neix l’Associació DPR. Vam començar el penós camí de la burocràcia però a canvi vam poder demanar ajuts econòmics pels diferents grups que en aquella època ja venien a actuar, per a l’amplificació, per als impostos, per a la gestoria, etc. Hi ha la constància dels programes que es van començar a fer a partir de la primavera-91. A cadascun hi ha sempre el nom del grup i dels músics, un telèfon de contacte i algun escrit, ressenya d’algun llibre o poesia d’origen ben divers. Repassant-los veiem quants grups han passat per la plaça, tots els de folc del moment (Clau de Lluna, Ondina Xana, La Portàtil.FM, La Cafetera Exprés, Cobla Tres Quartans de Reus, Bitayna, Els Ministrils del Raval, Els Cosins del Sac, Camàlics, Sol de Nit, Primera Nota, Traut de Tarí, Quintet Lisboa, La Txaranga Revoltosa i un llarg etc) o grups més efímers (un dia va venir un grup molt bo de Vilanova i la Geltrú que es deia “Sonotone”, es van quedar tan a gust que després ja no van actuar més!) i també grups de gralles (Colla de Mar, Els Vernets, Grallers de l’Acord), acordionistes com el Francesc Clotet o el Matias Mazarico, cobles com Els Lluisos de Taradell, la Ciutat de Terrassa o la mateixa Cobla Sant Jordi, muntatges especials com la cobla “La Principal de la Nit” (Casellas i cia.), grups de dixie (Barcelona Hot Angels) o orquestres com La Genuina, i alguna col.laboració de grups d’Euskadi, d’Occitània o que coneixiem de veure’ls tocar pel carrer. L’amplificació ens la fèiem nosaltres amb material de segona mà; l’Oriol Marimon ens ajudava fins que el va fitxar el Josep Vinyoles de ”pipa” per La Galana, i mira-te’l ara ell, ja té negoci propi.

A la tardor-95 vem fer festa grossa perquè era el X aniversari, i vem invitar al CAT (Eduard Casals) i a l’Aula de Música Tradicional (Marcel Casellas) a elaborar i publicar un recull de melodies conegudes a la plaça i aptes per als dies de “Punt de Trobada” (escenari lliure) o per als estudiants de música de diferents àmbits. Aquest llibre mida quartilla enquadernat amb espiral conté un centenar de partitures i és encara una referència en quan al repertori d’aquest tipus de ball. L’any 2000 vem publicar-ne el volum II. Tots dos han estat repartits fins a esgotar-los arreu del PPCC. L’any 1998, i en un d’aquest dies d’”escenari lliure” on tocàvem amb el Ramon Rhoma, el Joan Aguiar i l’Eduard Iniesta va pujar a tocar un flautista que no coneixíem, el Xavi Rocosa, i des de llavors vem anar tenint contactes fins a tocar ara sempre junts. A la violinista Marta Sampere, amb qui vam voltar molts anys tocant i compartint amistat (i encara dura tot i que visqui a l’Escorial) també la vaig conèixer a les DPR. I tants altres músics i grups s’han conegut o han fet la seva primera actuació en aquests divendres de tots els colors!

D’aquests dies d’aniversari en va quedar una llibreta farcida d’entranyables felicitacions (“és magnífic trobar un lloc on la gent, sense conèixer-se, s’avingui tan bé”, Melanie, “els DPR és algo raro per quan es coneix no es pot deixar de vindra”, Neus, “gràcies a vosaltres sentiré aquesta plaça dins el meu cor per sempre més, espero seguir venint a tocar d’aquí deu anys més”, Dani, “vaig descobrir les DPR i en vaig quedar enamorat”, Miki, “increïble”, Mireia, “ha estat la primera vegada que he vengut, de veritat, m’ha impressionat”, signatura il·legible, “pel millor descobriment que he fet en l’últim any, moltes gràcies”, Marta, etc, etc, etc)

L’any 96 abans de cada actuació hi havia una xerrada (“arrels ancestrals de les nostres costums” -Joan Soler Amigó-, “els fonaments del so i l’acústica de la canya”, “solidaritat amb Ràdio Contrabanda”, “insubmissió/ prestació”, “els joves i la sardana”, etc) i en una de les primeres actuacions de “Blat Segat”, en Jordi Casas (director de l’Orfeó Català) ens comentava: “Günster Theuring, Catedràtic de Direcció Coral de l’Escola Superior de Música i d’Arts Escèniques de Viena, en una conferència feta a directors de corals, ens deia que caldria cantar com si estiguéssim fent-ho a la Plaça del Rei. Davant l’estranyesa d’alguns dels assistents els comentà que ell havia quedat sorprès i meravellat al trobar-se casualment amb les DPR, que havia presenciat l’actuació fins al final, que hi havia participat i que no deixaria d’anar-hi si tornava a donar alguna lliçó magistral a la ciutat de Barcelona”.

L’any 97 van ser dies espectaculars: a part de la paradeta que posàvem, que s’omplia i es buidava de papers de tot tipus, vam tenir col·laboracions com els Castellers de Sants, els Diables del Clot, els Diables i Tabaleters del Barri Gòtic i la Banda Municipal de Barcelona! Cada divendres tenia el seu programa propi i en ell no hi faltaven ni la poesia ni la partitura d’algun tema que proposava el grup.

El primer i incondicional recolzament institucional que sempre hem tingut ha sigut el de l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona, o sigui l’”àrea de cultura” de l’Ajuntament). Sempre ens han dit que coneixien de primera mà el que fèiem i que contéssim amb ells. El Districte Ciutat Vella també ens ha donat ajuts, a part dels permisos i de l’escenari, però ens advertia que calia buscar sponsors, que hauriem d’anar cap a l’autofinanciació. Cap de les cartes enviades a les Caixes, a l’ONCE i a tot d’empreses s’han merescut una resposta. Dos anys ens va ajudar la Federació Sardanista posant la cobla, i l’hi agraïm, i amb el Festival de Jazz de Ciutat Vella hem col·laborat (ens vam conèixer a la cua on es demanen les subvencions). L’únic que encara no ens han proposat és que fem pagar entrada o que anem amb una guardiola (i una bandereta) a darrera de la gent! El Centre de Promoció de la Cultura Tradicional i Popular Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat també ajuda, a darrera hora i si hi ha sort.

Total, que a l’abril del 98 el Districte no ens dóna permís “per les protestes dels veïns” (caldria haver dit per la protesta d’un o dos veïns que sembla protesten per tot: pel Grec, per la Festa Major, pels músics de carrer, perquè la plaça no està tancada amb una reixa –!-) i s’inicia un moviment en favor de les DPR (algunes cartes de suport són de campionat, com la de l’eurodiputat Antoni Gutierrez Diaz que diu que ens troba a faltar, o com la d’un anònim que ens envià un romanç que començava “Hi ha un silenci a Ciutat Vella/ barri gòtic trist i fosc/ una plaça plora amb pena/ no hi ha danses de tardor”), recollides de signatures (“si l’Ajuntament no és capaç de valorar l’interès d’un lloc de trobada pacífic i actiu, nosaltres i els ciutadans que ho coneixen ens fotarem, però l’Ajuntament quedarà ben retratat”) i decidim anar-hi igualment. Aquell trimestre fem les DPR sense permís i negociant dia a dia amb diversos responsables de seguretat ciutadana del Districte. Venen a visitar-nos algunes furgonetes de la G.U. (un dia vam badar i van guanyar ells) i a la tardor fem l’experiment de traslladar-nos a la Plaça de la Mercè. Bona fe de nosaltres, fins i tot a la P-99 anem a la Barceloneta, i després de veure que estàvem fent el ridícul els hi diem que les DPR es fan a la Plaça del Rei o què hi farem (1). Per sort en les últimes reunions amb el Districte, inclosa la paraula de la darrera regidora que ara han canviat de lloc, ens asseguren que no retallaran la subvenció (ja ho havien fet) i que no ens faran més fora. Això sí, hem comprat nosaltres un escenari perquè ens semblava insultant que el Districte pagués més per llogar-ne un que tot els que donaven de subvenció. La veritat és que ara hi ha bona ona, i és que tenim un comportament modèlic (a les 12 h en punt es fa silenci a la plaça, i, renoi, si a la plaça no hi ha ni un veí!) i a més la plaça queda més neta i tranquil·la de com la trobem quan anem a muntar!

Però deixem de dissertar i anem al gra: els DPR continuen sent una referència poc reconeguda per les altes instàncies del mundillo folc oficial però molt apreciada per a tots els grups que venen cobrant molt poc, per a les institucions que ens ajuden, i pels centenars de joves que hi participen i es fan seva la història; ells fan encara més encantador aquest espai privilegiat. També cal dir que cada anys és un patir per saber si continuaràs sent subvencionat, i que si aquests ajuts fossin de la categoria d’altres festivals consolidats del país es podrien fer moltes més coses, com fer més propaganda (no perquè vingui més gent, sinó per posar anuncis als diaris, així en parlarien, però, val la pena?), es podrien dur cobles i grups de fora, els podríem pagar i amplificar-los decentment, podríem fer més publicacions, i fins i tot podríem posar alguna cosa per la tinta de l’impresora, però en fi, si mai ens hem queixat menys ho pensem fer ara que comencem a estar tan tranquils: quasi ja no tenim deutes i sembla que ha desaparegut el veí emprenyador. Gràcies als de l’ICUB, al Districte i al CPCTPC per reconèixer-nos, i moltes gràcies a la gent que m’explica que per a ells les DPR han sigut importants, i que, si us plau, que continuin per molts anys. Des de l’associació, i amb la col·laboració dels advocats del Col·lectiu Ronda, també s’han solucionat i es solucionen problemes burocràtics i de facturació de músics o de petits grups.

Les DPR aposten per una manera de viure el lleure urbà sense haver de pagar ni de consumir. Allà pots estar trist, però sempre trobaràs algú amb qui parlar, o pots apalancar-te, que si no vols, ningú et dirà res. Els llocs de trobada són difícils de prefabricar. Sorgeixen i queden caracteritzats per uns ambients, unes activitats, uns dies concrets, uns moments i uns llocs determinats. Si a més els llocs de trobada com les DPR permeten als joves relacionar-se i divertir-se cívicament i sense emprenyar, i si donen pautes sobre com estendre i treure del “gueto” la música i la dansa tradicional, doncs molt millor. No hi ha cap lloc com aquest a Barcelona. Obert, participatiu, afavoridor d’intercanvi d’iniciatives i integrador de música en directe ben diferent a la que cada dia ens venen per tot arreu. Han passat grups ben diversos, comitès de solidaritat, propostes de camps de treball, les ràdios lliures i els okupes quan encara no era un moviment tan conegut i reprimit. Em sembla que les noies de l’”Ai Que Em Ballo” van començar a fer les agendes assegudes a les escales d’aquesta plaça. A altres llocs de Catalunya s’han iniciat experiències semblants, fantàstic. A la Plaça del Rei s’hi han fet parelles (i el que no sabem) però això és personal. Els que l’han viscut han ampliat els seus móns. N’han sorgit amistats, il·lusions, i n’han sorgit nits meravelloses i anònimes, com ha de ser.

A aquest espai d’aire fresc, actiu, alternatiu, nocturnament i plàcidament provocatiu només li falta o canviar-li el nom, o posar-hi cada divendres aquell monumental ninot inflable dels d’Acció Cultural del País Valencià i que és el retrat del rei Felip de Borbó (el num V) posat de cap per avall. Ja m’agradaria a mi, encara que tinguéssim de nou alguns problemes amb les autoritats!

 

Article escrit per Francesc Marimon per a la revista “Caramella”

Gener 2004

Per contactar per a actuacions contacteu en Jordi Rossell 649.415.317